Viatge a les arrels de la nostra cultura amb «El llegat del món grec»
La conferència del 22de gener, de l’Aula d’Extensió Universitària ens ha convidat a mirar enrere per entendre millor el nostre present. Sota el títol «El llegat del món grec», hem tingut el privilegi d’escoltar a Eulàlia Vintró Castells, catedràtica jubilada de filologia grega de la UB i una figura que uneix l’excel·lència acadèmica amb una llarga trajectòria de compromís cívic a l’Ajuntament de Barcelona.
Més enllà de les columnes: una influència total
Durant la conferència, Vintró ens va fer veure que l’empremta grega no és només una qüestió de ruïnes arqueològiques. La seva influència segueix ben viva en la nostra estructura social i intel·lectual.
La ponent va fer un recorregut apassionant per les àrees que els grecs van impulsar i que avui dia continuen sent pilars del nostre coneixement:
- Ciències: L’astronomia, les matemàtiques i la lingüística.
- Organització: La navegació, el comerç i l’art de la guerra.
- Urbanisme: La manera com entenem l’espai públic i planifiquem les ciutats beu directament dels models de la «polis» grega.
El pensament crític com a motor
Si hi ha un aspecte que Vintró va voler subratllar, ha estat el vessant humanista. Més enllà de la tècnica, els grecs ens van ensenyar a pensar. Segons va explicar la catedràtica, «la voluntat constant de fer-se preguntes i el desig de comprendre el món» són, potser, l’herència més valuosa que ens han deixat. La filosofia, l’art i la música no eren passatemps, sinó motors de coneixement.
Trencant mites i ampliant mirades
El torn de preguntes va estar especialment enriquidor, servint per matisar idees preconcebudes:
- Atenes no era tot Grècia: Vintró ha recordat les grans diferències de valors entre els atenesos i els espartans.
- Grecs vs Romans: Tot i que la democràcia neix a Grècia, el sistema legal estructurat és mèrit dels romans. Els grecs van excel·lir en el «pensar» (filosofia), i els romans en l'»organitzar» (dret).
- L’ombra de la dona: Amb realisme històric, s’ha recordat que la dona grega vivia majoritàriament reclosa a l’àmbit domèstic, amb una presència pública pràcticament nul·la.
La sessió es va tancar amb una reflexió preciosa sobre la unitat del saber: per als grecs, la ciència, l’art i l’arquitectura no eren calaixos separats, sinó part d’una mateixa Cultura. Una lliçó de coherència que, en el nostre món tan especialitzat, convé recordar.
Article publicat al Viu Molins de Rei: https://viumolinsderei.com/2026/01/26/el-llegat-del-mon-grec-es-el-protagonista-de-la-darrera-xerrada-de-laula-dextensio-universitaria/