Redescobrint Cerdà: De la Barcelona del segle XIX als reptes urbans d’avui
Per què l’Eixample de Barcelona té carrers amples i xamfrans aixamfranats? Podem aprendre d’un enginyer del segle XIX per dissenyar ciutats més sanes i sostenibles avui?
Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat d’endinsar-nos en la figura d’Ildefons Cerdà a través de la conferència de l’enginyer i doctor en urbanisme Francesc Magrinyà. Una sessió que ens ha permès trencar tòpics, redescobrir el pare de l’urbanisme modern i qüestionar com vivim a les nostres ciutats.
Més que una quadrícula: una ciència al servei de les persones
Sovint reduïm el Pla Cerdà a un dibuix regular de carrers paral·lels, però darrere del projecte hi havia una autèntica revolució humanista i científica:
- L’origen de l’urbanisme modern: L’any 1867, Cerdà va publicar la Teoria General de la Urbanització, inventant literalment la paraula «urbanització» i establint les bases d’aquesta disciplina a escala mundial.
- Compromís social i salut: Després de la vaga general de 1855, Cerdà va analitzar a fons les precàries condicions de vida i alimentació dels obrers a la Barcelona emmurallada. El seu objectiu no era decorar la ciutat, sinó garantir que qualsevol família treballadora pogués viure en un espai digne, assolellat i ventilat per evitar les epidèmies de còlera.
- Equilibri entre repòs i moviment: Va concebre carrers amples per separar clarament els diferents mitjans de transport (vianants, carros, tramvies) i xamfrans a les cruïlles per facilitar la visibilitat i la trobada veïnal.

Què va passar amb el verd original?
Si comparem el dibuix de Cerdà amb l’Eixample actual, salta a la vista una gran diferència: on són els jardins interiors?
El projecte original plantejava edificar només dues bandes de cada illa per deixar un 50% de l’espai destinat a parcs i vegetació, sota la màxima «Ruritzeu l’urbà, urbanitzeu el rural». Malauradament, dècades d’especulació immobiliària van anar colmatant els interiors d’illa amb tallers, magatzems i aparcaments, augmentant les alçades i perdent gran part de la qualitat ambiental somiada per l’enginyer.
Una lliçó viva per al segle XXI
Lluny de ser una peça de museu, la visió de Cerdà és més vigent que mai:
- Dels bacteris a la contaminació: Si al segle XIX calia combatre les infeccions amb llum i ventilació, avui el gran repte és reduir la contaminació atmosfèrica i acústica provocada pel cotxe privat. Iniciatives com els eixos verds, les superilles i la xarxa ciclista connecten directament amb la seva idea de pacificar l’espai públic.
- La regla 3-30-300: Una ciutat saludable ha de garantir que tothom vegi com a mínim 3 arbres des de casa, tingui un 30% de cobertura vegetal al barri i visqui a menys de 300 metres d’una zona verda.
- De l’«omplim la terra» al «compartim la terra»: En l’era del teletreball i la crisi climàtica, cal repensar la relació entre la metròpoli i el territori, millorant el transport públic transversal i descentralitzant els serveis per no dependre exclusivament del centre de la ciutat.