Més de deu segles d’història: Descobrint els secrets de l’Hospital de Sant Pau

Aquesta setmana a l’aula d’extensió universitària hem tingut el plaer d’escoltar el Dr. Carles Paytubí, metge internista i cardiòleg, que ens ha ofert una fascinant conferència sobre la història de l’Hospital de Sant Pau. Aquesta xerrada ens ha anat molt bé per preparar la nostra propera visita al recinte modernista. A continuació, us en fem un resum amb les dades més sorprenents.

Una primícia històrica: L’origen no és el 1401 Tot i que els llibres d’història solen situar l’inici de l’hospital l’any 1401, el conferenciant ens va revelar una primícia fruit de la seva recerca: l’origen real es remunta al segle X, concretament a l’any 970. Tot va començar amb el petit Hospital d’en Guitart, fundat pel cinquè vescomte de Barcelona just darrere de la Catedral. Més endavant, gràcies a l’impuls de la seva dona Geriberga, el centre es va ampliar per atendre la gran demanda de la ciutat i va passar a dir-se Casa Hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia.

La unificació i la creació de la MIA El 15 de març de 1401 es va viure un moment decisiu: per fer front als problemes econòmics i millorar la gestió, sis petits hospitals de Barcelona es van unificar per formar l’Hospital de la Santa Creu, situat al barri del Raval (on avui hi ha la Biblioteca de Catalunya). En aquest moment es va crear la Molt Il·lustre Administració (MIA), un òrgan directiu format per membres de l’església i de l’Ajuntament que, sorprenentment, continua governant l’hospital en l’actualitat.

Anècdotes sorprenents de l’antic hospital Durant els segles següents, l’hospital va ser l’escenari de fets molt curiosos que van marcar la vida dels barcelonins:

• Solidaritat ciutadana: L’any 1638 hi va haver un gran incendi a la sala dels nens abandonats (nens expòsits). La reacció de la ciutat va ser tan gran que molts veïns van acudir amb gots d’aigua per ajudar a apagar el foc.
• La rifa del porc: L’any 1802, per recaptar fons per a l’hospital i els nens expòsits, s’organitzava al pati de l’hospital una rifa on se sortejaven porcs donats pels escorxadors.
• Pacients il·lustres: Fins i tot personatges històrics internacionals en van ser usuaris. L’any 1889, el cèlebre Buffalo Bill (William F. Cody) va acabar a urgències de l’hospital per un dolor insuportable de queixal durant la seva visita a Barcelona.

El naixement del Sant Pau modernista El gran salt cap al recinte que avui coneixem no hauria estat possible sense Pau Gil i Serra, un banquer català que l’any 1892 va deixar en testament 3 milions de pessetes per construir un nou hospital civil que, en el seu honor, s’havia de dir Sant Pau.

L’encarregat de fer realitat aquest somni va ser el genial arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que després de viatjar per Europa per agafar idees, va dissenyar un conjunt de pavellons modernistes interconnectats per més d’un quilòmetre de galeries subterrànies. La primera pedra es va col·locar l’any 1902, i finalment el juny de 1916 s’hi van traslladar les primeres pacients en carro des del vell hospital del Raval.

Segle XX: Pioner en medicina i escenari històric A part de l’arquitectura, l’hospital va continuar fent història al segle XX:

• Va ser el lloc on va ingressar i morir el gran arquitecte Antoni Gaudí el 1926, després de ser atropellat per un tramvia.
• Durant els bombardejos de la Guerra Civil (1938), el Dr. Trueta i un equip de 60 cirurgians van realitzar la fita heroica de fer 731 intervencions en només tres dies sense dormir.
• A nivell mèdic, Sant Pau ha estat un autèntic pioner a Espanya: va inaugurar el primer servei d’urgències (1968), la primera unitat coronària (1969) i va realitzar el primer trasplantament de cor amb èxit gràcies al Dr. Caralps (1984).

L’any 2009 es va inaugurar el nou edifici de l’hospital, deixant enrere els vells pavellons modernistes, però mantenint viu l’esperit del que és, sens dubte, un dels hospitals amb més història del món. Si us heu quedat amb ganes de més detalls, el mateix Dr. Paytubí ha publicat una novel·la històrica on recull totes aquestes vivències.