La dimensió nacional del Parlament: de la Pau i Treva al país modern
El passat 17 de setembre de 2026, el president del Parlament de Catalunya, el M. H. Sr. Josep Rull i Andreu, va pronunciar la conferència titulada «El parlament de Catalunya. La seva dimensió Nacional». En aquesta ponència, Rull va fer un repàs històric i polític per reivindicar el caràcter secular, pactista i universal de les institucions catalanes.
La intervenció va prendre com a fil conductor el record del discurs que Pau Casals va pronunciar a la seu de les Nacions Unides l’any 1971, quan va recordar davant la comunitat internacional que Catalunya havia estat l’embrió d’un dels primers parlaments del món dedicats a la pau. Aquest esperit parlamentari es remunta al segle XI amb l’Abat Oliba i les asemblees de Pau i Treva de Déu, en les quals la paraula i el diàleg van substituir la violència del règim feudal.
Rull va emfasitzar la tradició del pactisme i del dualisme institucional de la Corona d’Aragó (on el poder del rei estava condicionat a negociar i pactar les lleis amb les Corts), en oposició als models absolutistes monistes. Així mateix, va recordar que la Generalitat de Catalunya va néixer el 1359 a les Corts de Cervera com una delegació permanent d’aquestes Corts per a la gestió fiscal i executiva.
Un dels punts més evocadors de la conferència va ser el valor simbòlic de la seu actual de la cambra. L’edifici del Parlament va ser originàriament l’arsenal o polvorí de la fortalesa militar de la Ciutadella de Barcelona, erigida per Felip V després de la caiguda de 1714 i l’abolició de les institucions catalanes amb el Decret de Nova Planta. Va ser l’any 1932, durant la Segona República i per decisió del president Francesc Macià, quan aquell recinte concebut per a la dominació es va transformar definitivament en la seu del Parlament.
Finalment, Josep Rull va defensar que la dimensió nacional de Catalunya no és un exercici de nostalgisme, sinó un motor de prosperitat, benestar i agenda modernitzadora. Reivindicant l’activitat legislativa de la República (amb 122 lleis aprovades en només dos anys i mig) i el llegat de la Mancomunitat d’Enric Prat de la Riba, el president va concloure que la plenitud institucional té com a objectiu servir la ciutadania des de les set institucions que avui integren la Generalitat
