Hi ha algú allà fora? Un viatge per la vida a l’univers amb Joan Anton Català
Aquesta setmana hem tingut el plaer de comptar amb la presència de Joan Anton Català, químic quàntic, astrònom i divulgador científic, que ens ha ofert una conferència fascinant sobre la possibilitat de vida extraterrestre. L’expert ens ha recordat d’entrada que, tot i que gairebé tothom desitja creure que no estem sols, la ciència no viu d’il·lusions sinó de proves, i de moment hem de ser extremadament prudents perquè encara no en tenim.
La vida microscòpica: l’aposta al vermell i l’oceà amagat
Català ha dividit la sessió en dues parts: la recerca de vida bàsica (microorganismes) i la de vida intel·ligent . Ens ha recordat que, fins i tot a la Terra, encara desconeixem gran part de les espècies i que els humans som, literalment, «meitat bacteris».
Dins el nostre Sistema Solar, ha descartat planetes com Mercuri o Venus per les seves condicions extremes de temperatura i pressió. En canvi, ha centrat l’atenció en dues grans esperances:
- Mart («l’aposta al vermell»): Sabem del cert que Mart va ser un planeta blau amb rius i llacs fa uns 3.800 milions d’anys. Actualment, robots com el Curiosity i el Perseverance exploren la superfície; aquest últim recull mostres de roques antigues amb possibles indicis biològics (com unes taques que recorden la «pell de lleopard» riques en sofre i fòsfor) per portar-les a la Terra en el futur. Tanmateix, aquesta missió de retorn de mostres s’enfronta actualment a reptes pressupostaris importants.
- Europa (lluna de Júpiter): Aquest satèl·lit està cobert per una capa de gel de 25 km, sota la qual s’amaga un oceà d’aigua líquida que conté el doble d’aigua que tots els oceans de la Terra junts. La missió Clipper ja està en camí per analitzar els guèisers de vapor que surten d’aquest oceà.
La recerca de civilitzacions: On és tothom?
A la segona part, hem aixecat la mirada cap als exoplanetes. Tot i que n’hem descobert milers, les distàncies són tan grans que mai hi podrem viatjar físicament amb la tecnologia actual. La recerca d’intel·ligència (SETI) es basa a captar senyals de ràdio o tecnològics.
El ponent ha explicat la Paradoxa de Fermi, que es pregunta com és que, en un univers tan antic, encara no hem detectat ningú. Les teories van des que som massa primitius per escoltar, fins a la possibilitat que les civilitzacions tendeixin a l’autodestrucció o, simplement, que «tots callen i escolten» per precaució. També ha destacat la figura de Carl Sagan, clau per impulsar la inversió pública en aquesta recerca i responsable dels famosos missatges enviats a l’espai a les sondes Pioneer i Voyager.
Un missatge d’esperança
La conferència ha acabat amb una reflexió optimista. Català ha explicat que si algun dia rebem un senyal d’una altra civilització, serà la prova que és possible sobreviure al desenvolupament tecnològic sense destruir-se. Aquest contacte seria «el descobriment de la història de la humanitat» i un missatge d’esperança per al nostre propi futur.
Nota d’interès: Joan Anton Català també ha aprofitat per recordar-nos que el proper 12 d’agost de 2026 hi haurà un eclipsi solar total visible a Catalunya, especialment a les comarques de Tarragona.
Resum gràfic de la conferència en vídeo: La Cerca de Vida – Estem Sols?
