Gaudí i la música: Quan les pedres aprenen a cantar

Gaudí i la música: Quan les pedres aprenen a cantar

Aquesta setmana hem tingut el plaer de rebre a l’Aula d’Extensió Universitària de Molins de Rei el prestigiós divulgador musical Pere Andreu Jariod, qui ens ha ofert una perspectiva fascinant i poc coneguda sobre el geni modernista: la seva profunda relació amb el món sonor. Sota el títol «Gaudí i la música: L’arquitectura dels sons», Jariod ens ha descobert que per a Antoni Gaudí, l’arquitectura no era només un art visual, sinó una disciplina que calia ser escoltada.

Un expert en la divulgació

Pere Andreu Jariod, pianista de formació i col·laborador habitual de Catalunya Música i la Revista Musical Catalana, ha sabut transmetre amb passió com Gaudí integrava l’acústica, el ritme i el silenci en les seves estructures. Jariod, reconegut també per la seva tasca com a director del programa El taller del lutier i finalista als Premis Sonor 2025, ha aprofitat el marc del centenari de la mort de l’arquitecte (1926-2026) per situar el personatge en tota la seva dimensió artística.

L’arquitectura com a instrument musical

Durant la sessió, hem viatjat per diversos edificis on la música esdevé protagonista:

• El Capricho (Comillas): Jariod ens ha mostrat detalls sorprenents, com baranes amb claus de sol i pentagrames, o vitralls on ocells i abelles toquen l’òrgan i la guitarra. Fins i tot les finestres tenen contrapesos tubulars que funcionen com a campanes.
• El Palau Güell: Concebut gairebé com un auditori, destaca per la seva cúpula central dissenyada per allotjar un òrgan i per l’excel·lent acústica que permet que el so «abraci» l’espectador sense esforç.
• La Cripta de la Colònia Güell: On es conserva una matraca de campanar dissenyada pel mateix Gaudí, un instrument de fusta que s’utilitzava durant la Setmana Santa.

El gran somni: La Sagrada Família

La part més colpidora de la conferència ha estat la descripció de la Sagrada Família com un instrument musical monumental. Jariotd ha explicat el projecte de Gaudí d’instal·lar 300 campanes i un gran carilló amb 84 notes perquè la música del temple es pugui sentir a tres quilòmetres de distància. A més, l’arquitecte va preveure la ubicació del cor (les cantories) a 15 metres d’alçada per crear el que el ponent ha descrit com una «dutxa de so» per als fidels.

Una vida connectada a la polifonia

L’article no estaria complet sense esmentar l’estreta amistat de Gaudí amb Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català. Aquesta connexió va fer que l’arquitecte assistís a grans estrenes al Palau de la Música, com la Passió segons Sant Mateu de Bach, i que la seva obra hagi inspirat nombrosos compositors i fins i tot constructors d’instruments, com el «violí Gaudí» que es troba al Museu de la Música.

Amb aquesta penúltima conferència del curs, Pere Andreu Jariod ens ha recordat que, darrere de cada columna i cada trencadís, hi ha una partitura invisible que Gaudí va escriure per a la posteritat.

Per a aquells que vulgueu aprofundir més en els continguts de la sessió, el conferenciant ha posat a disposició el seu canal de YouTube on es poden consultar documentals i concerts relacionats amb aquesta temàtica: youtube.com/@perandreu