Memòria i Paisatges de la Batalla de l’Ebre: Crònica d’una Jornada de l’Aula
La memòria històrica no és només un exercici intel·lectual de record, sinó un compromís viu amb el nostre present i futur. Amb aquesta premissa, l’Aula d’Extensió Universitària de Molins de Rei va organitzar el passat dijous 28 de maig de 2026 una sortida cultural profundament emotiva pels escenaris que van marcar un dels episodis més tràgics de la nostra història: la Batalla de l’Ebre. Aquesta ruta va servir com a complement pràctic a la conferència prèvia de l’escriptora Assumpta Montellà sobre els 115 dies de combat i el sacrifici de la lleva del biberó.
Cinquanta-cinc membres de l’Aula vam partir de Molins de Rei a primera hora del matí cap a les Terres de l’Ebre. Tot i que la meteorologia ens va oferir un dia de calor extrema, l’interès per les explicacions dels guies Andreu Caralt i Maite Hernández, del col·lectiu Terra Enllà, ens va mantenir atents sota un sol de justícia mentre desgranaven tant la cronologia bèl·lica com el vessant més humà de la contesa.
La primera parada ens va portar a la façana fluvial de Miravet, on el riu es converteix en el protagonista absolut de l’estratègia militar. Va ser aquí on les tropes republicanes, emparades per la foscor de la nit i un silenci sepulcral, van creuar el riu per iniciar una ofensiva amb la qual el govern de la República buscava desesperadament el suport internacional. En recórrer el poble, també vam poder observar les plaques commemoratives que marquen l’alçada de les riuades històriques, un recordatori de la força de la natura en convivència amb la història humana.
La jornada va continuar al Poble Vell de Corbera d’Ebre, un espai que colpeja l’ànima per la seva nuesa. Aquest casc antic, situat en plena línia de front, va ser devastat pels bombardejos de l’aviació i l’artilleria franquista l’any 1938. El que abans era un nucli ple de vida va quedar sense serveis i, finalment, va ser abandonat definitivament el 1969 pel veïnat, que es va traslladar al Poble Nou. Avui, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, es manté com un Monument a la Pau i un museu a l’aire lliure que, malgrat necessitar més inversions per al seu manteniment, continua sent un testimoni mut però punyent dels estralls de la guerra.
Després d’un dinar reparador al restaurant Miravall de Batea, vam dedicar la tarda a explorar la vida quotidiana dels soldats a les trinxeres de les Devees, a la Fatarella. Caminar pels seus passadissos en forma de ziga-zaga —dissenyats així per minimitzar l’impacte de la metralla enemiga— ens va permetre comprendre millor la duresa del dia a dia al front. Els guies ens van explicar com vestien els soldats, què menjaven, com mataven el temps durant les hores d’espera i, especialment, l’impacte psicològic devastador que va marcar per sempre aquells que van aconseguir retornar a la vida civil.
El punt final de la ruta va ser el Memorial de les Camposines, un espai de recolliment dedicat als milers de soldats desapareguts durant la batalla. En aquest punt de reconeixement, encara avui ple de dolor, vam conèixer històries de vida individuals que posen rostre a les xifres dels llibres d’història. Les explicacions sobre les fosses comunes i el complex procés de recuperació de la memòria històrica ens van recordar la dignitat necessària per a les víctimes i les seves famílies.
El nostre compromís amb la memòria
L’Ebre, com a símbol de superació, ens urgeix a no oblidar. Aquesta sortida ens ha recordat que la pau i la convivència són valors fràgils que hem de protegir a través del diàleg i la comprensió, convertint el llegat d’aquella generació que va patir la guerra en la base d’un futur millor per a tots.
