Crònica de la conferència: «Montserrat Caballé, l’última diva del s.XX»
El passat 9 d’abril de 2026, l’Aula va acollir una apassionant conferència dedicada a la figura de Montserrat Caballé, l’última diva del segle XX . La sessió va anar a càrrec de Pol Avinyó, reconegut historiador, divulgador musical i vinculat professionalment al Gran Teatre del Liceu . Des de la devoció i el coneixement personal, Avinyó ens va oferir un emotiu i rigorós recorregut cronològic per la vida i el llegat d’aquesta irrepetible soprano.
Dels inicis difícils a la glòria internacional
Nascuda a Barcelona l’any 1933 en una família que ho va perdre pràcticament tot a la postguerra, Caballé va poder estudiar al Conservatori del Liceu gràcies al mecenatge de la família Bertrán, que va saber veure les seves grans dots musicals. Allà va rebre una instrucció duríssima i va adquirir una tècnica vocal extraordinària, gràcies a un intens treball de control del diafragma i la respiració abans fins i tot de començar a emetre notes.
Després dels seus primers passos a València i Reus el 1955, va marxar a Suïssa i Alemanya, forjant-se una sòlida experiència cantant un ampli repertori a Basilea i Bremen abans de debutar a la cobejada Òpera de Viena. El punt d’inflexió vital, però, va arribar el 20 d’abril de 1965 al Carnegie Hall de Nova York. Substituint d’urgència a Marilyn Horne en l’òpera Lucrècia Borja, la seva actuació va ser un èxit tan esclatant que, l’endemà mateix, la premsa la va comparar directament amb Maria Callas i Renata Tebaldi. Aquella nit es van obrir les portes de tots els grans teatres del món, com el Metropolitan de Nova York, l’Scala de Milà, el Covent Garden o el Teatro Colón.
El rescat del Bel Canto i l’amor pel Liceu
El conferenciant va destacar que un dels grans mèrits històrics de Caballé va ser el seu esforç musicològic per recuperar òperes oblidades del Bel Canto (de compositors com Bellini i Donizetti). Moltes d’aquestes peces feia més d’un segle que no es representaven perquè no hi havia cap soprano amb la capacitat tècnica per atrevir-se a cantar-les. La mateixa Maria Callas, després d’escoltar-la, li va regalar unes arracades tot reconeixent que Caballé era la intèrpret perfecta del complicadíssim rol de Norma.
Més enllà del seu inqüestionable art, Avinyó va voler reivindicar la immensa generositat de Montserrat Caballé amb el Gran Teatre del Liceu. Durant la profunda crisi econòmica del teatre a finals dels anys 70, la soprano mai va fallar a la seva cita nadalenca, cantant malgrat que el teatre no podia pagar els seus catxets internacionals i arrossegant amb ella altres grans astres de l’òpera. També va ser la primera a abocar-se de ple a ajudar de forma desinteressada en la reconstrucció del Liceu després de l’incendi de 1994.
Descobridora de talents i icona pop
La trobada, il·lustrada amb gravacions històriques i pràcticament inèdites, va permetre descobrir anècdotes com la importància que va tenir Caballé a l’hora de descobrir i impulsar la carrera de Josep Carreras. També es va recordar el seu salt al gran públic més enllà de l’òpera gràcies a la famosa col·laboració amb Freddie Mercury l’any 1987; el líder de Queen s’havia enamorat perdudament de la seva veu després d’escoltar-la l’any 1981 a Londres i va insistir a conèixer-la per cantar amb ella.
Montserrat Caballé ens va deixar el 6 d’octubre de 2018, però, tal com va concloure Pol Avinyó, el seu veritable llegat rau en el fet que les seves inoblidables nits d’òpera i els seus enregistraments continuen tenint el poder d’omplir d’emoció i de llum l’ànima de qui l’escolta.