Crònica de la conferència : «115 dies a l’Ebre: el sacrifici de la lleva del biberó
La darrera conferència a l’Aula ens va transportar a un dels episodis més tràgics i decisius de la nostra història: la batalla de l’Ebre i el sacrifici de la Lleva del Biberó. A través d’un relat que va combinar el rigor de la història acadèmica amb la tendresa de la memòria oral, vam reviure els 115 dies que van marcar el destí de la República.
Un pla desesperat: Resistir és vèncer
La ponent ens va situar a l’abril de 1938, un moment crític on la República ja havia perdut el Front d’Aragó i Catalunya havia quedat aïllada de la resta de la zona republicana. En aquest context, el president Juan Negrín va idear una contraofensiva per tres motius fonamentals:
- Militar: Alleugerir la pressió sobre València i agafar les tropes franquistes entre dos focs.
- Polític: Consolidar la seva posició interna davant les crítiques dins del seu propi govern.
- Internacional: El més important, sota el lema «Resistir és vèncer», Negrín esperava que la Guerra Civil s’enllacés amb l’imminent esclat de la Segona Guerra Mundial, forçant les potències aliades a ajudar el govern legítim.
Els protagonistes: Un exèrcit de nens
Per dur a terme aquesta gegantina operació de 100.000 homes, es va haver de cridar a files els nois de 17 i 18 anys, les quintes de 1919 i 1920. Eren joves que, com es va recordar a la sessió, sovint feien instrucció amb pals d’escombra per la falta de fusells. Frederica Montseny, en veure’ls, va pronunciar la frase que els donaria nom: «Encara prenen el biberó!».
Aquests joves van estar sota el comandament de líders també sorprenentment joves, com el físic Manuel Tagüeña, que amb només 24 anys va dirigir una part de l’ofensiva.
El riu com a camp de batalla
La batalla va començar la nit del 25 de juliol de 1938, aprofitant la foscor d’una nit sense lluna. El pas de l’Ebre en barques va ser un èxit inicial gràcies al factor sorpresa, però la reacció de Franco no es va fer esperar. A més de la superioritat en armament, Franco va utilitzar una «arma» devastadora: l’aigua. En obrir les comportes dels pantans de Tremp i Camarasa, va provocar un tsunami artificial que va destruir els ponts republicans, aïllant la infanteria a la riba oest sense subministraments ni logística.
La traïció europea i la retirada
L’esperança de Negrín es va ensorrar al setembre amb el Pacte de Munic, on les potències europees van abandonar la República per intentar calmar Hitler. Amb la derrota política segellada, la retirada va ser inevitable. Tagüeña va protagonitzar un acte d’heroisme final, organitzant la fugida de milers de soldats mentre un mur de 2.000 voluntaris es sacrificava per cobrir-los. El 15 de novembre, amb la voladura del pont de Flix, la batalla va acabar amb un balanç de 30.000 baixes.
El silenci dels vençuts
La part més emotiva de la conferència va ser el record de la part humana, simbolitzada en la figura del Martí, un supervivent que va callar la seva experiència durant dècades per culpa i per por. Molts d’aquests avis van viure la postguerra com a vençuts, amagant les seves històries fins i tot a les seves famílies. El Martí va demanar que, en morir, les seves cendres fossin llançades a l’Ebre per tornar amb els companys que mai van poder creuar de tornada.
La conferència va cloure amb una reflexió que ens queda gravada: aquells nois eren «massa joves per matar i massa joves per morir». Una sessió per no oblidar que la memòria és l’única eina per recuperar la dignitat d’aquells que el silenci va intentar esborrar.
Enllaç a la noticia del Viu Molins de Rei: https://viumolinsderei.com/2026/05/14/assumpta-montella-afirma-que-la-batalla-de-lebre-va-ser-un-intent-de-demostrar-a-europa-que-la-republica-podia-guanyar-la-guerra/
Resum conferència en format cómic: https://drive.google.com/file/d/1Yqg5qC1hUHBNYXB9T3ZXBL-SbCaDtN-w/view?usp=sharing
