Com la pagesia humil va redactar el dret de Catalunya:
Montserrat Tura reivindica la memòria rural a Molins de Rei
L’exconsellera i metgessa Montserrat Tura va oferir una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària de Molins de Rei (AEUdMdR) per analitzar com els moviments populars del camp van ser el veritable motor de les llibertats civils i de la norma jurídica catalana.
L’oblit històric de la Catalunya agrària
En un acte emmarcat en la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, l’Aula d’Extensió Universitària de Molins de Rei va acollir la ponència de Montserrat Tura —metgessa, escriptora, exalcaldessa de Mollet del Vallès, exconsellera d’Interior i Justícia i autora del llibre La república pagesa. Durant la seva intervenció, Tura va recordar que 23 dels 25 segles d’història organitzada a Catalunya han estat agraris. Malgrat aquesta realitat, la historiografia recent ha postergat la memòria de les lluites rurals en benefici del relat urbà i del moviment obrer industrial.
Segons la ponent, el debat sobre l’accés a la propietat i l’ús dels béns d’altres ha constituït el gran fil conductor de les desigualtats socials al llarg dels segles, tenint al camp el seu primer i més decisiu camp de batalla.
Els remences: la naixença del protosindicalisme mundial
Tura va situar el primer gran moment de transformació jurídica a l’Edat Mitjana, quan la pagesia de remensa vivia sotmesa a la servitud feudal, tractada com a part dels béns mobles adscrits a la terra. Per conquerir la seva llibertat personal, els pagesos van protagonitzar una organització col·lectiva sense precedents:
- Assemblees i representació (vegans): Els remences es reunien a les places majors dels pobles per redactar plataformes reivindicatives i triar representants (vegans) per negociar amb les Corts i la Corona.
- El document de 1448: Aquest procés va quedar registrat en el Llibre de les Actes de les Reunions dels Remences de 1448 (conservat al Museu d’Història de Girona), reconegut per la UNESCO com la memòria del món i el certificat de naixement del protosindicalisme internacional.
- Reforma de 17 constitucions: Els pagesos van identificar 17 figures jurídiques de les constitucions catalanes —com la intestia o els mals usos— que privaven les seves famílies de drets fonamentals i imposaven la confiscació de béns.
- La Sentència de Guadalupe (1486): Després de dos segles de lluites i de les guerres remenses contra la noblesa, el rei Ferran el Catòlic va dictar la Sentència de Guadalupe, que va abolir la servitud, va modificar les 17 constitucions i va introduir els censos emfiteutics, permetent als pagesos redimir-se, transmetre la terra en herència i accedir a la propietat.
De la fil·loxera a la Llei de Contractes de Conreu (1934)
L’estructura agrària dels segles posteriors va estar condicionada per la norma de la prevalença de l’hereu, que deixava els fills no primogènits sense terra i afavoria contractes d’arrendament com la complantació i la rabassa morta per conrear la vinya.
Quan la plaga de la fil·loxera va devastar el 89% del vinyaret català a finals del segle XIX, els terratinents van aprofitar la mort dels ceps per rescindir contractes i expulsar els conreadors amb el suport dels tribunals. Com a resposta, l’any 1922 es va fundar la Unió de Rabassaires i Altres Treballadors del Camp, organització sindical que va arribar a comptar amb 90.000 famílies o afiliats. El sindicat va anar més enllà de la lluita laboral: va alfabetitzar dones i infants, va oferir classes de català i va impulsar escoles basades en el model pedagògic de l’Escola del Bosc.
Amb la recuperació del Parlament de Catalunya durant la Segona República i l’aliança política amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la cambra catalana va aprovar la Llei de Contractes de Conreu el 1934. Aquesta norma garantia la continuïtat de l’arrendatari a la terra si la treballava bé, desencadenant una dura confrontació política i judicial amb els terratinents de l’Institut Agrari de Sant Isidre i les forces conservadores.
Memòria, dret i nació
Montserrat Tura va concloure destacant que una nació es defineix no només pel territori o la llengua, sinó per la capacitat d’unificar i democratitzar la seva norma jurídica per protegir els col·lectius més vulnerables.
Com a símbol d’aquesta aliança popular, la ponent va recordar el mural monumental que Joan Miró va pintar el 1937 per al Pavelló de la República a París, El pagès català en revolta, on homenatjava els fills de les famílies rabassaires que defensaven les llibertats. Tot i la dura repressió franquista de la postguerra, el llegat de la pagesia catalana demostra que les classes populars rurals van ser capaces de mobilitzar-se i de redissenyar les lleis del país.
