La crisi de les democràcies i l’Era Trump: crònica de la conferència de Steven Forti a l’Aula

L’historiador i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Steven Forti, expert en extrema dreta i història transnacional, ha impartit una reveladora conferència sota el títol «L’Era Trump». Durant la sessió, Forti ha plantejat una reflexió profunda i inquietant: estem a les portes d’una època postdemocràtica?.

Una onada «desdemocratitzadora» global

Forti va iniciar la seva intervenció mostrant l’estat de salut actual de les democràcies al món. Segons els informes de l’institut V-Dem de la Universitat de Göteborg, des de l’esclat de la crisi econòmica l’any 2008, el món experimenta una «onada desdemocratitzadora». Les dades són contundents: si l’any 2004 més del 50% de la població mundial vivia en democràcies liberals, avui aquesta xifra ha caigut per sota del 30%. Paral·lelament, els estudis mostren un increment alarmant del percentatge de ciutadans que veuen amb bons ulls un lideratge autoritari fort que governi al marge dels parlaments i les eleccions.

El ponent ha destacat que, amb el temps, s’ha perdut la visió de la «democràcia substantiva» (la que busca la justícia social i reduir la desigualtat) per quedar-nos només amb una «democràcia procedimental», basada únicament en el compliment de regles i la celebració d’eleccions.

Per què creix l’extrema dreta?

Actualment, formacions d’extrema dreta ocupen una quarta part dels escons al Parlament Europeu, xifra que contrasta dràsticament amb el 4% que tenien als anys 80. Segons l’expert, aquest ascens respon a tres causes principals:

1. L’augment de les desigualtats econòmiques: L’ascensor social s’ha trencat, la classe mitjana s’ha reduït i el treball s’ha precaritzat, generant frustració i ressentiment.
2. La reacció cultural (cultural backlash): Un rebuig de sectors de la població envers els nous drets conquerits, com el feminisme o els drets LGTBI, i una reacció davant la immigració.
3. La crisi de les democràcies liberals: Caracteritzada per una desconfiança rècord en les institucions, la debilitat històrica dels cossos intermedis (com els partits i els sindicats) i l’atomització de la societat, impulsada per dècades d’hegemonia neoliberal.

En aquest context de canvis ràpids i incertesa, l’extrema dreta aconsegueix consens electoral oferint respostes simples a problemes complexos i venent una imatge de protecció i seguretat, simbolitzada gràficament en la fixació per construir murs.

Autocràcies electorals i la conquesta de l’Estat

Forti ha alertat que l’extrema dreta actual funciona com una «gran família global», molt ben coordinada internacionalment i ben finançada. El seu objectiu principal és moure la «finestra d’Overton»; és a dir, normalitzar discursos i propostes que abans eren inacceptables per assolir l’hegemonia cultural.

A més, el seu model polític quan arriben al poder ja no és el de les dictadures clàssiques, sinó les anomenades «autocràcies electorals» o autoritarismes competitius. L’exemple paradigmàtic n’és l’Hongria de Viktor Orbán: es manté l’aparença democràtica perquè s’hi celebren eleccions, però es buiden de poder les institucions, es controla absolutament la justícia i els mitjans de comunicació i es manipulen les circumscripcions electorals. Aquest model s’està exportant a llocs com El Salvador de Bukele o als Estats Units amb Donald Trump.

Finalment, l’investigador ha advertit sobre l’inici d’una nova època («Trump 2.0»), marcada per una aliança explícita entre aquests nous líders d’extrema dreta i els «tecno-oligarques» de Silicon Valley (com Elon Musk o Peter Thiel). Aquests empresaris ja no busquen només evitar pagar impostos, sinó capturar l’Estat des de dins i posar els seus propis homes a decidir les polítiques públiques.

El pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat

Malgrat la duresa del diagnòstic i l’amenaça real al nostre ordre democràtic, Forti ha volgut acomiadar-se recorrent a una famosa màxima del pensador Antonio Gramsci: cal tenir el «pessimisme de la raó» per entendre la gravetat d’allò que passa al món, però alhora cal mantenir «l’optimisme de la voluntat». La història no es basa en el determinisme, el futur no està escrit i canviar el rumb de l’actual onada autoritària segueix estant en mans de les accions de la ciutadania.

Presentació resum de la ponència: https://drive.google.com/file/d/1qSbtTIA5AdPXSlBf-8XPy1tyrEVWCcYE/view?usp=sharing