LIDERAR PER TRANSFORMAR: LIDERATGE DE LES DONES
El lideratge femení i la desigualtat de gènere: una mirada sociològica amb Cristina Sánchez Miret
La darrera conferència de l’Aula ha comptat amb la presència de Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia, professora de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i exsecretària general de la Universitat de Girona. En una ponència directa i reivindicativa, Sánchez Miret ha desgranat els reptes del lideratge femení i la persistència de les desigualtats de gènere en la societat actual, posant èmfasi en com la socialització i el patriarcat condicionen la nostra visió del món.
El «pilot automàtic» del masclisme i la percepció selectiva
La sociòloga ha advertit que vivim en un sistema on el patriarcat és omnipresent, tot i ser sovint intangible. Aquest sistema es perpetua perquè sovint actuem amb el «pilot automàtic», sense qüestionar l’educació que hem rebut des de la infància. Sánchez Miret ha explicat el concepte de «percepció selectiva» i l’existència de prejudicis que ens impedeixen ser neutres i analitzar la realitat tal com és. Un exemple paradigmàtic d’aquests biaixos invisibles és el de les orquestres de Boston: en instaurar audicions a cegues amb una gelosia que amagava la identitat dels músics, el nombre de dones seleccionades va augmentar dràsticament, demostrant que fins i tot els avaluadors més tècnics es deixaven endur pel sexe de la persona.
Aquest mateix biaix sexista es pateix històricament en àmbits tan vitals com la ciència i la salut, on el coneixement s’ha construït des d’una perspectiva androcèntrica, arribant a ignorar que els símptomes d’un atac de cor són diferents en les dones i atribuint-los erròniament a «nervis».
La segregació laboral i la penalització de la cura
En l’àmbit del mercat laboral, la conferenciant ha subratllat que tot el mercat està segmentat de manera horitzontal i vertical. Mentre que determinades feines continuen sent fortament feminitzades o masculinitzades, les dones es topen amb un «sostre de vidre» que els dificulta l’arribada als càrrecs de decisió.
Això ve molt lligat a l’organització del temps i a uns horaris laborals allunyats de les necessitats vitals. La sociòloga ha recordat que, massa sovint, tenir una criatura o estar embarassada coincideix amb la pèrdua de la feina per a les dones, o les aboca a jornades parcials i reduccions laborals per intentar compaginar la vida familiar, fet que té implicacions directes en la feminització de la pobresa i les futures jubilacions. El patriarcat ha creat la divisió on el treball domèstic i de cures recau socialment en les dones, mentre que el mercat laboral s’associa als homes.
El doble estàndard del lideratge i la «síndrome de la impostora»
Quan les dones aconsegueixen trencar les barreres i arriben a liderar, s’enfronten a nous reptes pel simple fet de ser dones. A la societat li costa acceptar el lideratge femení i sovint percep que les dones en llocs de poder estan ocupant «l’espai d’un home». S’exigeix a les dones un lideratge constantment amable i consensuat; han de justificar les seves decisions de manera molt més exhaustiva, mentre que als homes se’ls permet manar i imposar el seu criteri sense donar tantes explicacions.
Com a conseqüència d’aquesta pressió social contínua, moltes dones pateixen la «síndrome de la impostora». Des de petites se’ls ha ensenyat que han de fer les coses extremadament bé per ser reconegudes, cosa que porta moltes expertes a rebutjar oportunitats per por de no estar prou preparades o creient que han de justificar constantment el seu dret a ocupar un espai.
Cap a un lideratge transformador
Tot i aquestes barreres estructurals, Cristina Sánchez Miret ha volgut acabar amb un missatge clar sobre el valor de la diversitat en la direcció. Ha remarcat que, si bé el lideratge femení no és per se millor o pitjor que el masculí, l’entrada de les dones en posicions de govern aporta maneres diferents de treballar que són essencials. Incorporar qualitats tradicionalment associades al que és «femení», com la cooperació, l’orientació al diàleg, el benestar a la feina i la cura de les persones, no només millora l’eficiència i els resultats de les organitzacions, sinó que transforma i obre la porta a la construcció d’una societat més inclusiva, justa i democràtica per a tothom.
