Conxita Badia: La veu que va captivar els mestres del segle XX

El passat mes de gener, amb la particiació de l’Aula, la Biblioteca de Molins de Rei va acollir una conferència excepcional a càrrec de Núria Bonet, neta de la cèlebre soprano Conxita Badia (1897-1975). Sota el títol «Conxita Badia. La soprano i pianista del s. XX», la conferència va permetre als assistents descobrir la dimensió artística i humana d’una intèrpret que no només va ser una veu privilegiada, sinó el fil conductor de la música catalana i internacional de la seva època.

Una formació al costat dels grans mestres

La trajectòria de Conxita Badia va estar marcada des de l’inici per la seva relació amb figures cabdals de la nostra cultura. Es va formar amb el mestre Enric Granados, de qui va aprendre que el text i la música formen un tot indivisible. Badia va esdevenir la veu de tot el que Granados componia i, després de la seva tràgica mort, es va convertir en la millor ambaixadora del seu llegat.

Així mateix, la seva col·laboració amb Pau Casals li va obrir les portes al món cultural del país i d’Europa, treballant a fons els grans clàssics com Bach, Beethoven o Mozart. La seva espontaneïtat i musicalitat la van erigir, en paraules de molts, en «la veu del país».

L’exili i el reconeixement internacional

La Guerra Civil va estroncar l’activitat cultural de la República i va portar Conxita Badia a l’exili. Primer a França, on va actuar com a representant de la cultura catalana rebent elogis unànimes de la crítica europea per la seva dicció i expressivitat; després al Brasil, on va col·laborar amb Heitor Villa-Lobos; i finalment a Buenos Aires.

A l’Argentina, Badia es va retrobar amb un altre gran mestre, Manuel de Falla, amb qui va mantenir una estreta relació artística. El seu talent era tan extraordinari que compositors com Ginastera o Castro li dedicaven cançons, afirmant que Conxita «endevina el que el músic ha pensat i, fins i tot, el que no ha pensat».

El retorn i el llegat pedagògic

L’any 1946, Conxita Badia va tornar a una Barcelona sota la dictadura, on va continuar la seva tasca estrenant obres com «La rosa als llavis» d’Eduard Toldrà. En aquesta etapa final, la seva prioritat va ser la transmissió del coneixement. Com a catedràtica de cant al Conservatori Municipal de Barcelona, va ensenyar a les noves generacions tot el que els seus amics compositors li havien mostrat.

Per a Badia, ser una gran intèrpret anava molt més enllà de tenir bona veu. Durant la conferència, Núria Bonet va destacar els pilars del seu mètode:

• Treball minuciós: Una lectura musical perfecta, sense errors de ritme ni afinació.
• Comprensió de l’estil: Conèixer profundament la intenció del compositor i l’època de l’obra.
• Dicció i fonètica: Una claredat absoluta en el text per expressar les emocions de la mètrica musical.
• Expressió integral: La cara i el moviment corporal han d’acompanyar la veu per transmetre el que s’està cantant.

Aquesta conferència ens ha recordat que Conxita Badia no només va ser una soprano excepcional, sinó una artista total que va saber posar la seva veu al servei de la creació musical més elevada del segle XX.