L’ESCOLA FRANQUISTA: Una escola per adoctrinar, no per educar

Conferència de Jaume Carbonell a la Federació Obrera

El pedagog, periodista i sociòleg Jaume Carbonell, qui va estudiar i patir personalment l’educació franquista, va impartir la conferència «L’ESCOLA FRANQUISTA: Una escola per adoctrinar, no per educar». Carbonell va exposar com la dictadura va utilitzar l’ensenyament per imposar el nacionalcatolicisme, la repressió i l’autoritarisme.

I. Repressió i Purga Ideològica

La primera fase del règim es va caracteritzar per la repressió. Es van utilitzar fogueres per cremar i censurar llibres considerats perillosos (separatistes, liberals, marxistes i anticatòlics), incloent-hi tots els llibres escrits en català.

La purga més contundent es va dirigir al professorat. Després d’afusellaments i exilis (aproximadament un 11% dels mestres es van exiliar, molts a Mèxic), els mestres restants van passar pels tribunals de depuración. Aquests tribunals, compostos per mestres afins al règim i falangistes, investigaven la bona conducta i l’observança religiosa. Aquesta purga va afectar una quarta part o més dels mestres catalans, i la mesura més cruel era la retirada definitiva de l’exercici del magisteri.

II. El Model Nacionalcatòlic

El model escolar es basava en el pensament únic del nacionalcatolicisme, que defensava els valors immutables de pàtria, religió i família.

• Adoctrinament i Rituals: Les aules estaven presidides pel quadre de Franco i el crucifix. La jornada escolar estava plena de rituals patriòtics (cantar el Cara al Sol, formar en files) i religiosos (misses, confessió). L’aprenentatge es basava en l’autoritat i la disciplina severa, amb mètodes extremadament memorístics (recitar sense entendre), i l’adoctrinament penetrava totes les assignatures. El llibre de text central era l’enciclopèdia de Flori Álvarez, de la qual es van vendre 22 milions d’exemplars.
• Segregació i Càstigs: Es va abolir la coeducació. Nens i nenes eren separats en aules i escoles diferents, amb l’objectiu d’evitar «la tentació de la carn» i aplicar una educació diferenciada que assignava a la dona el rol de «bona esposa i mare». Els càstigs físics (cops de regla, braços en creu amb enciclopèdies) eren habituals i definien una època de «por, pànic, monotonia, silenci i avorriment».

III. Resistència i Modernització

La Llei General d’Educació de 1970 (LGE) va marcar un punt d’inflexió, ja que l’Estat necessitava mà d’obra qualificada pel desenvolupament capitalista. Aquesta llei va allargar l’escolarització obligatòria i va crear un sistema més racional, fent desaparèixer progressivament el nacionalcatolicisme.

Paral·lelament, va florir la resistència pedagògica. Aquesta es va concretar en escoles privades actives (cooperatives de pares i mestres) que defensaven una «altra escola més digna» basada en els principis de l’escola pública, catalana, laica, plural i coeducativa. Figures com Marta Mata (fundadora de Rosa Sensat) van ser clau en la renovació pedagògica. Carbonell també va destacar la importància de la resistència cultural dels anys 60, especialment el moviment de la Nova Cançó, que va esdevenir un símbol de llibertat i il·lusió col·lectiva.

Carbonell va concloure subratllant que la democràcia, tot i ser imperfecta, s’ha de defensar críticament en tots els àmbits.